Ui! què ha passat que vam deixar d'escriure al blog?
Doncs que a partir
del moment de l'arribada a la casa van tenir diverses anècdotes que ens van absorvir tota la nostra atenció.
El
dijous al vespre vam descobrir que teníem una plaga de polls: tots vam
acabar amb el cap remullat en vinagre i cobert amb bosses per dormir a
la nit.
Divendres van arribar els flames i els vam fer el mateix
tractament per evitar "contagis". I a la nit vam celebrar l'aniversari
dels 18 anys de l'Oleguer, que al cap d'un parell d'hores ens feia fer
un excursió a l'hospital perquè li retornessim el somriure profident.
Dissabte
vam descansar i fer piscina al matí i la tarda i vespre preparar el
tradicional show de l'última nit. I finalment diumenge, amb molta son,
vam fer les motxilles i la neteja de la casa abans de l'arribada dels
papes i mames que ens venien a buscar.
Abans
de dinar vam fer una mica de celebració per concloure que bé que ens ho
havíem passat a les colònies, cantar els himnes i fer-nos les fotos de
rigor.
I
ara què ens falta? Doncs tornar a agrarir a tothom la seva participació
i desitjar-vos que acabeu de passar un bon estiu. I esperem veure-us
aviat per ensenyar-vos les fotos de tots els dies.
Una forta abraçada,
les monitores i monitors del Casal Claret
Per acabar us deixem amb el text que vam llegir el diumenge:
“Un somriure no costa res i en canvi produeix molt;
enriqueix a qui el
rep sense empobrir a qui el dóna. No dura, això sí, més que uns instant,
però el seu record pot esdevenir, de vegades, etern.
Ningú és massa ric
per a prescindir d’ella ni massa pobre per a no merèixer-la.
Dóna
felicitat en la llar i suport en el treball; és símbol d’amistat.
Un
somriure dona repòs al cansat, anima als deprimits, no es pot comprar,
no es pot prestar, no es pot robar, dons són coses que no tenen valor,
fins al moment en que el somriure es dona;
i si algun cop et topes amb
algú que no sap somriure, sigues generós, dóna-li el teu, perquè ningú
te tanta necessitat d’un somriure com aquell no pot donar-la als demés”
